Sunset a l'Empordà.

Desenvocadura del Ter.

Capgrossos i gegants a Castelló.

Són moltes les vegades que els polítics intenten delimitar el territori, intenten fer grups i segregar els ciutadans, intenten adoctrinar... però, hi ha fets que sobrepassen aquestes divisions, molts inmersos en l'àmbit de la cultura.
Aquí una mostra: Una trobada de Capgrossos i Gegants a Castelló de la Plana (València).

Son muchas las veces que los políticos intentan delimitar el territorio, intentan hacer grupos y segregar los ciudadanos, intentan adoctrinar ... sin embargo, hay hechos que sobrepasan estas divisiones, muchos inmersos en el ámbito de la cultura.
Aquí una muestra: Un encuentro de Cabezudos y Gigantes en Castellón de la Plana (Valencia).

There are many times that politicians try to define the territory, trying to segregate people and groups, trying to indoctrinate ... But there are facts that go beyond these divisions, many involved in the field of culture.
Here an example: A meeting of Capgrossos and Giants in Castellón (Valencia).

Va haver un temps, de cavallers, dames i castells...

Era una vegada uns aneguets que dolçament nadaven per un bell estany...
Perdó! M'he confós de conte!
De fet, era en Tintin i en Milú que anava a veure el seu amic, el Capità Haddoc...

Érase una una vez, unos patitos que dulcemente nadavan en un estanque....
Perdón! Me he confundido de cuento!
Era Tintín y Milú que iban a visitar a su amigo, el Capitán Haddoc...


Un altre cop m'he equivocat... De fet, era el rei XXXX que volia fer una festeta amb els seus amics. En aquells temps, les celebracions es feien en bonics castells i es convidava molta gent.
Que quant és molta gent? Doncs uns 400 amiguets més ajuda diversa.
Però aquest rei, el que volia realment, era fer amics i, pensava que si els ensenyava que ell era ric, doncs els convidats l'estimarien més.
Que si hi havia reina? Doncs si, però ella estava convidada. Per què? Doncs, quan facis 18 anyets t'ho explico.



I el rei volia, sí o sí impressionar els convidats...

I feia que els carruatges i els cavalls dels convidats tinguessin aparcament suficient...

Mentre entraven, ells els saludava desde el balcó, però el castell era tan gran, que normalment no el veien...

De fet, com que convidava també algunes princeses molt boniques, volia que elles estiguessin com a la seva ciutat i que a cap d'elles els faltés, de res. Però com el castell era tan gran, les princeses que no estimaven el rei s'esapaven i s'amagaven i, les que volien que el rei les fés regals, es deixaven trobar..



En el castell hi feia molt de fred i tenien moltes xemeneies, que cada matí, els servents preparaven. Quantes? Més de 300.



Pero el que més li agradava al rei, saps que era? CAÇAR!!!!
De fet, era el caçador de la pel·lícula de Bambi.... si, era molt dolent!

Un dia la Reina va descobrir tot això que feia el rei i, el va renyar i la festa es va acabar! Que què va passar? Doncs que tothom va haver d'anar cap a casa i, el rei, amb les orelles ben vermelles!


Si això avui passa als reis? No ho sé. Li hi haurem de preguntar al Rei Albert de Mónaco.

Un château amb molta història:

Barreja d'estils

El nostre camí ens portà a un poble a la riva del Loire on, un dels seus principals encants, era la barreja d'edificacions, a part que Leonardo da Vinci també hi visqué.
El que més em va agradar, va ser com la ciutat es relacionava amb l'església de xxx.




Em va semblar molt i molt curiós veure encara avui, cases integrades totalment a la montanya, com una evolució de les antigues coves...


I per suposat, l'enorme vida al carrer.

Châteaux de la Loire: Châteaux de Villandry

El Château de Vilandrí pertanyen a un d'aquells châteux que, el més remarcable és allò que l'envolta, els jardins.
Dissenyats en 3 nivells, cada jardí té una temàtica: amor, la música i l'art amb objecte d'honrar el Renaixament. L'aigua i les canalitzacions que flueix de forma natural, juguen un paper fonamental pel manteniment del mateix i per embellir el mateix castell.
L'interior del mateix, per mi, no presenta res remarcable o singular (mobles i decoració "típica").

El Château de Vilandrí pertenecen a uno de esos châteux que, lo más destacable es lo que le rodea, los jardines.
Diseñados en 3 niveles, cada jardín tiene una temática: amor, la música y el arte con objeto de honrar el Renacimiento. El agua y las canalizaciones que fluye de forma natural, juegan un papel fundamental para el mantenimiento del mismo y para embellecer el mismo castillo.
El interior del mismo, para mí, no presenta nada destacable o singular (muebles y decoración "típica").

Le Château de Vilandrí belong to those who châteux, the most notable is that the surrounding gardens.
Designed in 3 levels, each garden has a theme: love, music and art in order to honor the Renaissance. The water pipes that flows naturally, play a key role for the maintenance of it and to beautify the Castle.
The inside of it, for me, does not present anything remarkable or unusual (furniture and decoration "typical").